Per què Festes de Moros i Cristians en Altea?
1979-2024
A més de ser una de les festes més representatives de tot el Llevant espanyol; a Altea, ja fa 45 anys que es celebra.
Ha anat refermant-se i prenent la forma, poc a poc, però conformant una xarxa d’actes, que encara que comuns a altres poblacions que també les celebren; altres amb personalitat pròpia. Actes que han eixit dels Festers, i que donen signe d’identitat. Però, clar; per fer festes de Moros i Cristians teníem que tindre una base històrica que avalara aquesta celebració, i d’açò anem a parlar. Dates i fets que recolzen i donen sentit a la nostra Festa, que encara que tard, comparada amb altres del nostre voltant; demostren que hagueren pogut tenir la mateixa antiguitat, o més, més que res perquè la Historia ho recolza; no sabem la raó de perquè no es va consolidar fa més de cent anys la Festa, com en La Vila Joiosa o Callosa d’En Sarrià; quan justament, el que justifica la celebració ens agermana i ens dona igualtat de condicions per celebrar-les; però bé, no entrem en això, sinó en veure què fets històrics avalen la celebració de Moros i Cristians en Altea.
Un dels primers requisits, celebrar les festes en honor del patró de la població, en aquest cas, Sant Blai; ho complim.
Ja en 1011, crear el Waliat de Dènia per Abuchaix Mocheid Aben Lusuf, rei de Dènia, les cròniques diuen que posseïa els castells d’Altea, Cocentaina, Pedreguer, Sagra, Barcheta, Bairen i Oliva. En 1244 Jaime I el Conqueridor pren Dènia i reconquesta Benissa i Altea. 1244 – Tractat d’Almizra, els llocs d’Altea i Polop passen a ser del Rei En Jaume, i és repoblada en 1248. Deu anys després, passa a Berenguer de Moncada i es cedeixen les Alqueries d’Altea, en un tractat de pau a Abu Abdalagh Aladrach (Al-Azraq – El blau). 1297 Jaume II entrega les places de Cocentaina, Altea, Alcoi i Calp a Roger de Lauria. 1339 es fortifica la costa. Alcoi i Altea s’ajuden mútuament en la defensa dels llocs i invasions barbaresques.
1412 El senyor d’Altea, passa a ser Don Alfonso, segon Duc de Gandia i 5 anys després el príncep Don Juan, III Duc de Gandia.
1537 – Alcoi acudeix en ajuda a Altea i la Vila Joiosa, per les invasions mahometanes. 1546, Galiots mahometans recalen en Cap Negret i el Riu Algar. 1550, el Pirata Dragut, assalta Benissa i Altea. Eixe mateix any és assaltada aquesta última per Corsaris. 9 anys després el Rei Hassan desembarca a Altea per assaltar Callosa d’En Sarrià, però no ho aconsegueix. 1562 El Turcs envaeixen Altea i Benidorm, Alcoi recolza la defensa dels llocs. Des de 1577 a 1583 les invasions morisques i pirates assolen Altea i La Vila Joiosa.
1617 el Marqués d’Ariza, Francisco de Palafox és el senyor d’Altea i se li atorga Carta Pobla. 1636 La Vila Joiosa és assetjada pels moros; acudeixen a Altea 100 homes d´Alcoi per defensar la població. 1704- Guerra de Successió. L’esquadra britànica arriba a Altea. L’alcalde Thous resistix el desembarcament, però davant la impotència, les dues parts arriben a un acord. Altea, Benidorm, Finestrat, Relleu s’uneixen en la defensa del regnat de Carles III, que atorga el títol de Vila i escut a Altea en 1705. 1707, Altea és unes de poblacions que acudeixen en auxili de la ciutat d’Alcoi, assetjada per Felip V. 1728 es funda, extramurs, el convent franciscà (actual àrea de l´església de San Francesc). 1812 l’exèrcit de Napoleó situa el seu Quartell en un edifici adjunt a aquest convent. 1830 s’ordenarà tombar el castell d’Altea, quedant únicament en peu dos de les quatre portes d’entrada a la Vila emmurallada.
El segon requisit també es compleix. Aleshores, el tercer que és referent a la estructura de la Festa com a tal. La recreació de les activitats referides a la “batalla” com a tal, la lluita i defensa de la Vila es veuen en les Dianes, Alardos, Ambaixades i Entrades. Es compleix la trilogia festera? Tal volta, en la estructura diària de: Entrades, Religiós i disparo, pot ser que no; però en el fons, sí. Nosaltres complim en els actes que donen peu a la Festa i Trilogia, tal volta barrejats en els dies, però amb tota la essència del significat i sentit.
Ha estat un resum, de la extensa història, desconeguda per a molts, d’Altea. Des de les invasions morisques i corsàries, barbaresques i flotes danglesos, francesos i holandesos, guerres i moments d’alegria. Si tota aquesta història no avala la nostra Festa, què ho pot fer? No? Doncs queda resposta la pregunta d´encapçalament, i això que encara queda molt per escriure…